dimarts, 3 de febrer de 2009

Les cinque terre Itàlia


Corniglia
El Camí blau-Camí de l'amor-


Manarola

Vernazza
Les Cinc Terres són cinc petits pobles al sud de la regió de la Ligúria Itàlia i que no han sofert una expansió constructora massiva. La viticultura típica de la zona, ha contribuït creant un paisatge únic al món  amb els únics i típics murs construïts  del Mediterrani. Les Cinc Terres son Parc Nacional des de 1999. Patrimoni de la Humanitat tutelat per la UNESCO. Natura i perfums salvatges, amb milles  de costa rocallosa, i, camins encantadors entre penya-segats, amb minúscules cales  d'aigües cristallines són una de les àrees menys contaminades mediterrànies. Les Cinc Terres ofereixen  recorreguts a peu inoblidables, i amb una gastronomia i uns vins de primera qualitat. Cinc pobles enfilats sobre esperons de pedra i conservats molt bonics: Riomaggiore, Corniglia, Manarola, Vernazza i  Monterosso  són els cinc pobles que formen les Cinc Terres, suspesos entre terra i mar, agafats sobre penya-segats.


dimarts, 6 de maig de 2008

Vic la meva ciutat.

Plaça Major. També el Mercadal

Restes Muralles de Pere III Construïdes entre els anys 1368 i 1378

Temple Romà, aixecat a inicis del segle II. Fou desconegut durant segles.
Hospital de la Santa Creu
El campanar de la catedral
Pont de Queralt  i les antigues adoberies

La plaça Major de Vic la mateixa que havia sigut escenari d'execucions, desfilades feixistes és la plaça dels concerts multitudinaris del Mercat de música Viva i la de l'orxata i gelats de la Xixo. La del Merma el capgròs mes popular a Vic. És la plaça on l'any 1960 vaig començar a festeja-hi amb la que avui és la meva dona. La dels minuts de silenci, la que surt a la càmera de TV3, la del tiberi popular del dijous llarder. La plaça on han acabat moltes manifestacions i on comencen les caminades populars. Ès la plaça per on passa el silenciós seguici de la processó dels armats i les sorolloses comitives dels comiats de solter. Que la plaça Major de Vic- altrament dita plaça de la Constitució, plaça de la República i plaça del Caudillo, segons el ball polític que tocava ballar. Ara, però, la gent ja no hi entra amb carros, com havia fet al segle passat, ni amb cotxes, com fins fa quatre dies. Ara, sota l'austeritat sorrenca de la plaça s'hi troba un pàrquing subterrani. Es va inaugurar el 1991 i molts el vam considerar, una collonada. l'Època de què daten les cases de la plaça, van del gòtic al modernisme, parin atenció en la Casa Cortina, la Casa Costa, la Casa Tolosa, la Casa Moixó o la Casa Beuló, a part de la Casa Comella, ja al carrer de Verdaguer.La plaça punt de comerç i trobada dels veïns de Vic i comarca. A les acaballes del s.IX ja hi ha documents que parlen del mercatus. Primer van ser parades ambulants i després es van convertir en fixes fins que el 1620 el seny urbanístic les va fer eliminar. Avui tornen a ser parades itinerants les que omplen la plaça cada dimarts i dissabte amb tota mena de productes.

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////





divendres, 21 de març de 2008

PER QUÉ HE TRIAT BLANES ?












Vaig triar Blanes per viure una part de la meva vida, l'altre part visc a Vic. Tots dos pobles tenen el nombre d'habitants similar per damunt de 38.000 persones, segons l'últim cens. Es molt a prop de Vic, per no perdre gaire temps en el viatge que ha de ser tan curt com còmode per tal d'arribar-hi fàcilment. Una vila que combini el tipisme dels tranquils pobles de pescadors del Mediterrani, davant del mar, amb platges tranquil·les, però també força a la vora de bonics paisatges de muntanya; amb gent acollidora.Un poble ple d'història i de tradicions, de manifestacions populars o bé admirar la bellesa en la seva expressió més lliure, emmarcada en dos dels jardins botànics més importants de la riba del Mediterrani. La vila de Blanes pot presumir de tenir dos jardins botànics arran de mar. Els de Mar i Murtra són d'accés molt fàcil, ja que de la plaça Catalunya surt un carrilet que hi puja directament i a més el trajecte ofereix una visió del port i de la part alta de la vila. Els jardins es divideixen en tres àmbits: jardí tropical, jardí temperat i jardí mediterrani. A més, hi ha molts miradors i balconades que ofereixen magnífiques vistes del mar. S'hi cultiven aproximadament 4.000 espècies interessants per a l'estudi, l'ensenyament i la investigació botànica, així com per gaudiment estètic. Els terrenys, de gairebé 15 hectàrees d'extensió total, van ser adquirits pel fundador, l'industrial alemany Karl Faust, a partir de l'any 1924. El recorregut del camí principal dura aproximadament una hora. Hi ha una àrea de descans amb servei de begudes. Al Llarg del recorregut es troben racons de descans amb fonts d'aigua potable. Igualment interessant són els jardins de Pinya de Rosa. Per arribar-hi, cal prendre la carretera GI-682 de Blanes a Lloret i desviar-se pel trencat que va fins a l'ermita de Santa Cristina. En aquests jardins hi ha més de 7.000 exemplars de cactus, amb algunes de les col·leccions més importants d'arreu d'Europa , i diversos elements arquitectònics especialment pensats per al visitant : gronxadors, llacunes, fonts i bancs. Inclou la casa Mas del Sol, de l'arquitecte Raimon Duran i Reynals. A la part alta dels jardins, també hi ha miradors amb bones vistes marítimes.