Catedral -Pont de Queralt- Antigues Adoberies
Restes Muralles de Pere III entre
els anys 1368 i 1378
Temple Romà, aixecat a inicis del segle II. Fou desconegut durant segles.
A sota, Façana i pati de l'Hospital de la Santa Creu, construït entre els anys 1539 i 1547
Hospital de la Santa Creu
Pertany a la catedral romànica. El 1064 s'hi treballava
encara.
Casa Ricart. Edifici de finals del segle XIX i principis del
XX. La capella fou construida l'any 1920 per Antoni Ferrer.
Pont de Queralt. Construcció romànica del segle XI. Pren el nom de l'antic portal de Queralt.
Foto del Mercat Medieval 8/12/2017
2 comentaris:
Jo també soc jubilat.M'hi he trobat per casualitat.A demés de dar un repàs a tot m'ha fet gràcia l'escrit de V.Hugo, me'l varen enviar amb vídeo. M'agrada.
Altra laa poe Sequera, encertada.
Us en envio una de meva que la vaig escriure abans de que comencés a ploure. I també que treballant a la Nuclear d'Ascó em va manar un xicot de Blanes, una bellísima persona i ja per això em sembla que tots els que sou o bé hi residiu ho sou de bons, m'ho miro aixì. Si entreu a juilats des de el vostre bloc em trobareu, Antoni Fortuño, en el bloc hi tinc un enllaç a Tinet Deixalles. feu com jo hi deixeu-me el vostre favor. Gràcies Anton.
ENVIEU-NOS LA PLUJA BENFACTORA.
Escrit d’Antoni Fortuño Sas.
La Torre de l’Espanyol a 10 -5 - 08
Senyor, Senyor...
Vos que teniu el poder immens sobre la pluja...,.
a la nuvolada, ompliu-li d’aigua la tremuja
per que l’aboqui a les terres de dia i de nit.
Que n’aparti l’esquerp cerç i la glaçada tramuntana,
que apaivagui tempesta de brou mesell i rufagada
que ens dugui llevant a faixa o el suau garbí.
Vos que podeu manar que els meteors no portin quera,
que en vostres justes mans clogui l’alegria riallera
aparteu romboll que ens assedega sens veure el fi.
I porteu a tots el goig de pluja clement i benfactora
que sadolli els cors i frissor calmi en nier que espera hora
d’ ametlló mastegat o cuc vingut a boca i pau torni a fruir.
No feu cas dels que la solució la tenen en ses boques,
xarlatans de tòtems que adoren i sols son pedrots o soques
i son orgull, urcs altívols que es figuren deus de tot comís.
Volen llaurar per ells, sembrar amb blat robat per profit propi
tenir paller pispat, parlant com advocats que defensen l’opi
que vendran a la innocència la mortalla de futur míser destí
No els deixeu parlar amb banalitat que cors i caps confina
i cogita a negar les ancestrals arrels de voluntat divina
que han omplert de segles de raons certes vells pergamins.
No vulgueu que surin fent-se l’oli nou, ni ungüents de predicada,
que van arramblant grapissos venent-los per ordi net d’erada
i encadenen els caminals, cedint rancúnies per pistrincs.
Envieu-nos la broma a punt de parir el gotam d’aigua.
Que regui amb escreix arreu, que remulli obert paraigua
Que tenim els camps sedents i ciutats femtoses de mortals verins.
Que el líquid de la vida retorni on mai degué fugir-ne,
I omplir cossiols de saba per sanar al malalt i repartir-ne
L’alegria en llavis que clamen pau i en ventres eixuts de tant sofrir.
Doneu-nos l’aigua que vostra benedicció porta
Per que afani en tots la calma, ressusciti la morta
Virtut del prec del creient que ha pecat en son destí
Que curi el crostam infest que en caps i ments pastura
Que netegi la injustícia que sens Vos perdura
I que dugui l’esperança que pot fer-nos infinits.
A Vos resem, Senyor, gràcies, Senyor...
Gràcies, moltes gràcies. No soc jo sin el meu noi de quaranta quatre anys que va assolir amb altres el campionat de 4x100.Però el favor ja m'he l'heu fet.Quan em sigui possible us enviaré un e-mail i si voleu me'l torneu. Ja ho deia jo que els de Blanes...A demés seguiré vigilant el que poseu. Veig que escribiu i escriviu molt encertat. Jo vaig fent. Ja vindré. Gràcies de nou. Anton.
Publica un comentari a l'entrada