Èxtasi

Èxtasi: L'èxtasi és aquell estat sublim segons el qual tot artista, religiós o laic aspira a assolir. Els nostres il·lustres avantpassats ja el van buscar en substàncies estimulants, com una drecera per elevar-se a les altures. Ho van fer a través del Déu grec Dionís i del seu equivalent romà Bacus, déus de la bogeria i del vi, inspiradors de la bogeria ritual i l'èxtasi. En aquesta recerca d'allò més profunda a través de l'art, recorrerem llocs tan fascinants com l'església de Santa Maria Assumpta a l'illa de Torcello, on el color daurat, que representa el color de Déu, ho predomina tot. O la capella de Santa Cecília de Montserrat, on xerrarem amb Sean Scully, un pintor nord-americà d'origen irlandès que creu que qualsevol color pot fer-nos plorar d'emoció. A Roma, revisarem l'obra de Bernini, que va aconseguir fer del marbre textures que ningú mai no havia aconseguit anteriorment.A través de la música, arribarem a l'èxtasi tot escoltant les 'Variacions Gould', interpretades pels virtuosos germans Jussen, i una colpidora versió d''El poema de l'èxtasi', de Scriabin, interpretada per l'Orquestra Simfònica del Vallès.

ATENCIÓ- Cliqueu sobre el títol petit. Èxtasi.

Inspiració

Inspiració: Hi ha qui s'inspira mirant a través d'una finestra, hi ha qui s'inspira en un paisatge o en un color; d'altres en la llum, com els impressionistes. N'hi ha, però, que s'inspiren en el rostre de la persona estimada.La inspiració sempre et pot arribar en el moment més inesperat i de la manera més insospitada. Sempre ha estat una font de problemes per als artistes, però també la més gran de les satisfaccions. I, per descomptat, la base de tota creació artística. Per parlar de tot això, viatjarem des d'Atenes fins a París. Pujarem al Mont Parnàs, la pàtria simbòlica dels artistes, on rebrem la visita de les nou muses de la inspiració, i on, a més, xerrarem amb en Teodorus Terzopoulus, prestigiós director teatral, sobre l'essència del teatre com a mirall de la condició humana.A París, visitarem un estudi d'artistes, recorrerem els carrers practicant l''art-crossing' i ens emocionarem amb els infortunats amors de Modigliani i la seva musa, Jeanne Hebutterne.Per acabar, l'Orquestra Simfònica del Vallès ens delectarà amb una magistral peça d'Héctor Berlioz, inspirada en la dona que més va estimar, la Harriet Smithson. Es tracta de 'La simfonia fantàstica', una de les obres musicals més brillants mai compostes.

Vanitat

Vanitat: La vanitat forma part de la naturalesa humana, però també és intrínsec a l'esperit artístic.En el capítol d'avui, farem un recorregut per diferents formes de vanitat humana i artística. Parlarem d'això amb el doctor Manuel Antón, crític d'art, al Museu del Prado, a partir d'alguns retrats de monarques que van intentar aconseguir diferents objectius amb els seus posats. També amb Sarai López, campiona d'Espanya de Bodybuilding, una especialitat esportiva que ens evoca a les magnífiques escultures que al llarg de la història han representat els més vanitosos. A més, viatjarem al Palau de Versalles, construït per Lluís XIV, per comprovar que és un dels exemples més evidents de vanitat en la història de la humanitat. Recorrerem també l'arquitectura vanitosa de la Barcelona modernista, entrevistarem l'escultor Jaume Plensa i gaudirem de la càlida veu de la soprano Desirée Rancatore. I tot això per reflexionar sobre si l'art, enfront de la mort, ens converteix realment en immortals.